Estem amb José Francisco Vilar Marín, secretari de l’IES Ribalta, perquè ens conte de la seua trajectòria, ja que es jubila l’1 de setembre pròxim.
-Quants anys dus al Ribalta?
Com a alumne vaig fer sis anys de batxillerat i un any de COU (Curs d’Orientació a la Universitat), de l’any 70 a l’any 77. Després, en esta etapa de professor estaré des de setembre de l’any 2000 fins al setembre del 2021 (en total set anys d’alumne i vint-i-un de professor).
-En quins instituts vas treballar abans?
He tingut dues etapes dins de la docència. En una primera etapa vaig començar de mestre l’any 1981, i vaig estar en diversos centres de la província, a Sogorb, a la Vall d’Uixò, a Borriana molts anys i a Castelló en el Gaetà Huguet. Quan es va fer la incorporació de l’alumnat de l’ESO al centre, com que vaig traure endavant l’oposició per a canviar de la categoria de mestre a professor de secundària l’any 96, en l’any 2000 quan l’alumnat del Gaetà Huguet va passar al centre, vaig vindre jo també de professor de secundària. Per tant, com a professor de secundària és l’únic institut en què he estat.
-Per què et vas decidir per Història?
En la meua època d’estudiant el batxillerat es dividia en dues etapes, hi havia un batxillerat elemental, fins a quart curs, i un batxillerat superior, que agafava els altres tres. En el batxillerat elemental no vaig tindre molta sort amb el professorat de ciències. Molts alumnes ho compensaven anant a acadèmies privades, però en ma casa no s’ho podien permetre. Però eixes mancances en ciències les compensava amb una molt bona qualificació en les lletres. I, més en concret, gràcies a un professor d’Història, José Trullén, em vaig decidir per esta carrera. El professorat tenim molta influència en el nostre alumnat, especialment en la preferència per les matèries.
-Si no hagueres estat mestre i professor en què hauries volgut treballar?
En aquell temps o estudiaves Magisteri o Infermeria, d’acord amb les dues possibilitats que hi havia a Castelló de fer estudis universitaris. Sempre m’ha agradat també el món de la sanitat perquè he valorat molt els treballs que tenien relació amb la col·laboració amb la societat.
-Com has viscut els canvis en l'ensenyament en tots aquests anys quant a lleis I tipus d’alumnat?
A l’escola sempre estava en l’etapa final amb els alumnes majors. Amb el canvi de l'EGB (Educació General Bàsica) a l’ESO sempre he tingut la idea que l'EGB funcionava bé i el BUP posterior (Batxillerat Unificat Polivalent) tenia un bon nivell. On calia el canvi era en la Formació Professional. L’alumnat que eixia de les escoles sense bona base per a continuar estudiant, havia d’inscriure’s en una FP que els obligava a rebre un conjunt de deu matèries amb què, en moltes ocasions, no podien. Una FP de dos anys per a compensar el buit dels 14 als 16 anys, en què no es podien incorporar plenament al món laboral, amb una Formació Professional Bàsica hauria solucionat els problemes d’una forma més encertada. Més encara si tenim en compte que en poblacions menudes es van suprimir moltes escoles perquè l’alumnat havia d’incorporar-se als instituts ja als 12 anys, dos anys abans.
-Segur que tens alguna anècdota o curiositat que hages viscut al centre al llarg de la teua trajectòria que voldries compartir amb nosaltres...
Este centre centenari reuneix una sèrie de peculiaritats. Com a secretari, el fet d’haver de mantenir les instal·lacions m’ha fet conèixer un indret desconegut per a molta gent, el refugi de la Guerra Civil. Ha estat molt interessant el fet d’investigar el seu origen i comprovar-ne l’estat actual. Queda pendent una possible rehabilitació per a donar-lo a conèixer, no només a l’alumnat, sinó al públic en general.
-De quines intervencions estàs més satisfet en la teua etapa de secretari?
De les instal·lacions audiovisuals, del fet de dotar totes les aules del centre amb un equipament d’ordinadors, altaveus, projector i internet. Abans el professorat havia d’utilitzar un carret en què s’acoblava un televisor i deambulaven pels ascensors i passadissos amb dificultats. Igualment de la il·luminació que en ser LED suposa per al centre una menor despesa en energia i al mateix temps una millor lluminària a les aules.
-Quines han estat les majors dificultats que has hagut de salvar com a secretari?
Vaig començar el 2006 i al poc de temps vam topar amb la crisi econòmica de 2008 i es van alentir moltíssim els diners que procedien de Conselleria. D’altra banda, les dificultats pròpies d’un centre tan gran com el nostre, i més encara amb els anys que té l’institut, més de cent. La falta de mitjans i la gran quantitat de despeses que necessita el centre no està del tot compensada per la partida concedida per Conselleria, que atén només nombre d’alumnat i metres quadrats, però no inclou l’assignació d’edifici singular que mereixeria.
-Quin record t'enduràs del Ribalta o què ha representat per a tu la teua estada a l'institut?
El record de tots els alumnes, que he tingut el gust de donar-los classe i dels companys amb què he compartit esta tasca, la gent amb què he tractat. Un record entranyable i el més valuós, en definitiva, la gent.
-Quin consell donaries als que estan començant en la docència?
El que sempre he tractat de posar en pràctica, intentar no fer als altres el que no t’agradaria que et feren. Tractar l’alumnat amb proximitat, anar amb franquesa, col·laborant i ajudant, sense postures maximalistes un tant contraproduents.
-Si vols afegir alguna idea amb què tancar l’entrevista...
Doncs la satisfacció pel deure acomplert, que ha estat, per cert, un plaer. Crec que em deixe millor l’edifici de com el vaig trobar. Tenir un càrrec és, al cap i a la fi, per a intentar ajudar als altres. Des de la idea de no voler ser més que ningú, sinó d’intentar solucionar els problemes, les coses sempre funcionen bé. Diego Ramia, professor de Música durant molts anys d’este centre, em va dir quan jo començava de secretari: “Este institut té molts anys i ha passat per moltes mans. Fes el possible per deixar-lo millor de com te l’has trobat”. Un orgull personal haver contribuït a fer-ho possible.
-Un plaer també per als que hem pogut treballar amb tu. Moltes gràcies i gaudix del lleure ben merescut en acabar el curs actual.
Comments