Aquest final de curs ve marcat per molts aspectes: tanquem un any de pandèmia, de finestres obertes, alumnes amb mantes i mascaretes; tanquem la porta d'un curs que ens ha tornat a deixar sense celebracions ni reunions. Deixem enrere un any de semipresencialitat, d'Aula Covid i distàncies, fletxes ignorades als passadissos i fonts tancades.
Però sobretot, acaba un curs que tanca un capítol en la història del Ribalta, amb el comiat de l'equip directiu que ens ha acompanyat i dirigit al llarg d'aquests anys. Des d'aquestes línies, els desitgem molta sort en la seua nova etapa, a qui es jubila i tancarà definitivament la porta del seu despatx, i a qui es queda lluitant per la docència des d'un altre vessant, i alhora, agrair-los la tasca que han fet al llarg d'aquests anys.
Farem doncs, d'aquest espai, un mur de comiats i benvingudes. I en tot cas, molta sort i bon camí a tothom!
ACOMIADAMENT A TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA
DE L’IES F. RIBALTA
El proper 30 de juny acaba una etapa de la meva vida molt important per la responsabilitat que comporta la direcció d’un centre modèlic i referent en la ciutat de Castelló. Decidir prendre l’acció i dedicació de ser la directora va ser un repte clau i complex. El Ribalta va començar a ser dirigit per primera vegada per una dona.
La trajectòria no va ser sempre fàcil, però, amb il·lusió i ganes de treballar i tirar endavant front a les dificultats que van sorgint, tot és possible. He comptat sempre amb un equip molt eficient, treballador i especialment responsable. Amb tots ells i elles la tasca de la direcció ha resultat còmoda i enriquidora.
A mès a més, sempre he tingut el recolzament d’un claustre participatiu, emprenedor i comprensiu, que ha sabut reconèixer els nostres triomfs i errors. Tambè un alumnat majoritàriament lluitador, treballador, implicat en l’estudi i humà. Un alumnat que ha sabut adaptar-se de manera encomiable a les dificultats que ens porta la vida.
Afortunadament hem gaudit d’una associació de mares i pares que sempre ha aportat la seva col·laboració, valorant l’esforç que fa el professorat i buscant les mesures més adients per a ajudar en la millora del centre. Una associació implicada en l’educació dels seus fills tant en el vessant acadèmic com humà i social.
No es pot deixar de costat el treball del personal no docent, qui afavoreix la convivència en el centre amb les seves aportacions tant administratives, com de vigilància, neteja i serveis.
Amb tota aquesta estructura d’éssers humans tan vàlids, la direcció del Ribalta ha valgut la pena.
Sé que la dedicació d’aquestos 15 anys ha tingut ressò en el centre per tota una gestió completa i ampla:
unificació del claustre, internacionalització amb projectes europeus e-twinning, K229, K2, connexions directes amb universitats de diferents continents i intercanvis, un Aula de Convivència nascuda per a prevenció de conflictes i ampliada a resolució de conflictes i mediació referent en els centres educatius de la comunitat, remodelació dels espais més emblemàtics del centre i adaptació a les necessitats, impuls dels estudis a distància i ampliació dels cicles, lluita contínua pels estudis nocturns, celebració del centenari del Ribalta com a edifici, guardó de la Medalla d’Or per part de l’Ajuntament de Castelló per la implicació del claustre en la transmissió de coneixements, projectes de diversos vessants (artístics , musicals, teatrals, mediambientals, d’igualtat, o de llengües estrangeres), revistes promogudes per l’alumnat de cicles i pel professorat, participació en Olimpíades i premis literaris, acceptació de col·laboració amb projectes d’investigació d’altres entitas i universitats al voltant de LGTBIFòbia, inclusió, aprenentatge de llengües, trastorns psicològics, sexualitat, motivació, l’esport, recepció d’auxiliars de conversa anglesos, americans i francesos i tantíssimes altres activitats desenvolupades en el centre impossibe d'esmentar.
Una gestió que ens ha ajudat a aprendre i a compartir coneixements entre tota la comunitat educativa.
Tot l’equip se sent molt orgullós de les tasques desenvolupades , però tot té un final. I el nostre ha arribat per decisió pròpia i voluntària. Estem segurs que el nou equip promourà la continuïtat de tants projectes encetats i desenvolupats amb èxit. La seva il·lusió ii compromís ho faran possible.
Amb aquest repàs i reflexió d’aquests 15 anys me n’adone que ha valgut la pena el temps invertit en el Ribalta. Per a mi sempre serà el meu centre, l’únic en la meva trajectòria docent, i del qual em sento molt orgullosa d’haver dirigit i de ser part del seu claustre.
Gràcies per tota la vostra col.laboració i recolzament.
Paloma Segura Mestre
A AMPARO MONEDERO
Autèntica, genuïna, original, motor de l’institut, amb eixos d’enginyeria alemanya, dels que no fallen pràcticament mai, dels que si ho fan, aguanten perfectament fins a conèixer port sense haver de reajustar-se, la nostra companya i cap d’estudis, Amparo Monedero Mira, ha impulsat la feixuga maquinària de l’institut els darrers anys i ha aconseguit bellugar-ne els engranatges fluidament i lleugera. La seua virtut ‒ella ho considerarà, tal vegada, el seu principal defecte‒ implicar-se fins a les entranyes, deixar-se la pell en cada moment del dia, no practicar la distanciologia que molts apliquem contínuament per no haver de trepitjar pels clots del senderi de la vida. Els que ens l’estimem ja sabem al que anem, befa per ací, sàtira per allà, acció-reacció, finta ràpida, convicció irrompible, l’agafem del tot i prou, si no existira haurien d’inventar-la. Caràcter forjat a força d’haver d’aplanar la carretera quan tot era de nit: les generacions que vindran caminaran sobre asfalt. Els que no se l’estimen, tant hi fa, o no saben el que es perden o tenen la pell molt fina, no s’han fet els braus per a observar formalitats. L’estil ha estat taxatiu però no inquiridor, dominant però no autoritari. Què aporten els assessors quan el millor consell és la pròpia consciència? Al savi no li cal més que un espill per a aprendre. El resultat, fructífer ‒eficaç i eficient‒. L’estratègia, cercar el punt intermedi entre el forçadament proper i el marcadament distant, o no recordeu com havien de ser els professors abans que les estadístiques ho malbarataren tot? Trobarem a faltar aquell ressò que indicava el nord amb la determinació de qui ja ha fet cent vegades la travessia. Les ones podran descansar, llur alçada restava glaçada quan veien que l’almirall es fermava al timó. Si els vents de l’avinguda de la mar hi planten cara, començaran a creure en llur bufec: “Qui ho intente després [cavil·laran] no haurà més remei de guaitar la rosa i canviar de rumb”. Que el solc perdure perquè el ziga-zaga vinent el puga retrobar. Bon viatge als valents que a si mateixos són fidels!
Però quan una porta es tanca, una altra se n'obri, i en aquest nou curs, el Ribalta estarà encapçalat per un nou equip directiu.
Al capdavant, José Luis Lorenz, professor de Geografia i Història.
A vosaltres, us desitgem el millor en aquest nou camí que ara empreneu.
Coneixem ara les dues persones que porten la Direcció del centre: Paloma, que ara s'acomiada després de 15 anys com a directora; i José Luis, que comença aquest nou projecte:
