CARMELINA SÀNCHEZ-CUTILLAS ESCRIPTORA DE L’ANY 2020 PER L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA
Aquest any l’AVL ha nomenat escriptora de l’any Carmelina Sánchez- Cutillas per la seua estima a la llengua, a la cultura i a les tradicions del nostre territori. A més, amb aquest nomenament també es pretén posar en relleu el paper de les dones en el món de la cultura i donar a conéixer l’obra d’aquesta autora al públic.
L’alumnat del Taller de Valencià de 1r d’ESO ha col·laborat a organitzar l’exposició que podeu veure a l'entrada del nostre institut. Esperem que us agrade i us faça una mica més savis!!!
"Tinc al meu cor un formigueig de versos.
Les meues mans formiguegen de versos,
i me les mire tothora i no hi veig res.
Hi ha dies que tem parlar amb els amics
i, fins i tot, tem mossegar el pa i la fruita
per no esvanir el formigueig de versos
que duc sota la pell i a flor de llavis.
Tinc a la gola, al pols, un formigueig de versos,
i a les cames també; aquestes cames
que pels versos em tremolen tan lleument
com si em llevàs de jeure amb un home, ara mateix."
Nascuda a Madrid, la família es trasllada prompte a València i Altea. Des de petita serà una ànima inquieta. Especial importància en la seua educació tindrà el seu avi patern, qui li inculcarà el seu amor per la llengua i el país. Es dedicarà a la historiografia medieval, al periodisme, a la poesia i la narrativa, encara que els qui l’envoltaven, en plena postguerra li aconsellaren dedicar-se a la casa i a la criança dels fills.
L’any 1975 va rebre el premi Andròmina per la seua novel·la Matèria de Bretanya, a aquesta la seguiran obres com: Llibre d’Amic e Amada, Món rebel, diferents estudis historiogràfics...
Qui s’aproxime a la seua obra descobrirà el gran coneixement i l’estima que denota pel seu país. Trobarem una gran riquesa de vocabulari de la nostra natura (paratges, plantes, flors…) i també toponímia del territori (carrers, pobles… que conformen el nostre territori, en especial, la seua Altea).
L’estima pel seu país i la seua cultura la va portar a qüestionar-se les ensenyances i pressions que des de ben petita la incitaven a menysprear i oblidar el que havia aprés en contacte amb el poble. És llavors, quan diu que no vol eixa buidor, i preserva en la seua memòria un gran feix de records que difondrà anys després en les seues obres.
Cal destacar Matèria de Bretanya, on trobem una excel·lent descripció dels espais, però especialment, cal destacar, com apareix baix d’eixe folklorisme, un context social, polític i econòmic. En la mirada de la protagonista, eixa Carmelina xiqueta i burgesa, els altres són descobriments agredolços (la fam i les rebel·lions del poble), que la inciten a la rebeldia i a la solidaritat.
A més de la divisió entre rics i pobres, el poble estava dividit entre els de dalt i els de baix, els llauradors i els mariners...També introdueix el paper de les dones: emblanquinar les cases, vacunar les criatures, cosir les xarxes …
Per commemorar el seu any s’han organitzat diferents exposicions, s’ha publicat un còmic (que es pot veure penjat en el hall del nostre institut), s’han reeditat diferents obres de l’autora i realitzat xerrades sobre la seua trajectòria.
Tenim ara doncs, aprofitant aquest any de commemoracions, l’oportunitat de conéixer una autora valenciana, rebel i poc heterodoxa dins l’ambient en què va ser educada, que va aconseguir treure de la invisibilitat les dones durant el franquisme.
Opmerkingen