Hi havia una vegada, una família que no tenia recursos econòmics. Aquesta habitava en el bosc i tenien un fill i una filla: Hänsel i Gretel.
Molt a prop vivia la seua veïna, no coneixem el seu nom, encara que sabem que era bona persona.
Aquesta veïna posseïa una Escola Bosc i un hort al costat de la seva casa. La família feia molts esforços per poder alimentar-se dia rere dia, per la qual cosa el pare i la mare necessitaven la col·laboració de Hänsel i Gretel per a dur a terme la recerca de menjar.
Cada dia es despertaven i sortien a buscar menjar per a poder sobreviure, fins que un dia van trobar un hort; aquest hort tenia tot el que la família necessitava, encara que no era seu, era de la seva veïna. Hänsel i Gretel van veure que l'hort tenia moltes fruites i verdures així que van decidir anar agafant a poc a poc algunes, ja que portaven massa temps sense poder menjar res.
Una setmana més tard, la veïna va observar des de la seva finestra com Hänsel i Gretel creuaven la tanca sigil·losament i li robaven algunes fruites i verdures, tot i que els primers dies no els va dir res. Quan Hänsel i Gretel van agafar el costum d'anar al seu hort a per menjar, va decidir arrimar-se a casa de Hänsel i Gretel per a poder mantindre una conversació amb el seu pare i la seua mare.
La veïna els va comentar que ja feia dies que mirava com Hänsel i Gretel li robaven fruites i verdures. El pare i la mare de Hänsel i Gretel li van explicar que no tenien recursos suficients per poder alimentar els 4 integrants de la seva família. La veïna va decidir que els podia ajudar donant-los algunes de les llavors que ella utilitzava al seu hort i també part del seu terreny perquè les pogueren sembrar i disposar d’un hort propi.
Açò no era tot, si el pare i la mare de Hänsel i Gretel acceptaven l'oferta, també haurien d'acceptar que Hänsel i Gretel anaren a l'Escola Bosc per aprendre i jugar amb la resta de xiquets i xiquetes que anaven allí.
No va passar ni un dia, i el pare i la mare de Hänsel i Gretel van anar a casa de la veïna a dir-li que estaven encantats d'acceptar la seva proposta i agrair-li tot el que estava fent per ells i, sobretot, per Hänsel i Gretel, que a partir d'aquell moment tindrien l'oportunitat d'estar en contacte proper amb la natura a la vegada que aprenien i es divertien.
Després de netejar la brossa, airejar i fertilitzar la terra, la família va plantar totes les llavors. Al cap d'un temps van començar a germinar i a créixer les plantes i els arbres, i per fi van poder menjar tot tipus de verdures i hortalisses, en especial els cogombres, pel que van tindre la magnífica idea d'elaborar confitats per a després vendre'ls a la gent del poble.
Així va ser com, després de temps fent confitats i treballant amb l'hort, per fi la seva feina va tindre recompensa: l'alcalde de Bosquendia els va invitar a una celebració ecològica, que organitzava cada any, per així poder portar tots els seus productes i compensar la família econòmicament, eixint així de la situació roïna que estava vivint la família de Hänsel i Gretel i van formar part de la meravellosa comunitat de veïns i veïnes de Bosquendia.
Moralitat: Encara que estigues patint penúries i ho veges tot fosc, mai no et dones per vençut o vençuda, segueix treballant de valent i prompte trobaràs solució.
PD: Que no et doni vergonya demanar ajuda.
CONTE “Hänsel i Gretel” dels germans Grimm, reescrit per l’alumnat de 1rB del cicle d’Educació Infantil de l’IES F. Ribalta, amb motiu de la proximitat del 20 de novembre, dia Internacional dels Drets de la Infància.
IMATGES: de Joan Turú
Comments